dilluns, 15 de desembre del 2008

El SECAE triomfa a l’Eternal running 08 de Castellbisbal

Fent equip amb els bombers de Reus vam assolir la 2a posició per equips.
Fidels a assolir reptes estrambòtics i insospitats, els membres del SECAE vam córrer aquest diumenge dia 14 l’Eternal running, una de les curses del circuit mundial: ( asics eternal runnig) Aquesta cursa del circuit sota el lema “ara sé que sóc invencible” es una cursa de muntanya d’uns 11 km on s’han de superar un seguit d’obstacles que fan que la cursa sigui quelcom més... A més hi ha l’opció de córrer disfressat.
La cursa era a Castellbisbal, Baix Llobregat, feia un fred que pelava però els que ens havíem de convertir en invencibles: El Marc, l’asensio i el Toni estàvem disposats a donar-ho tot i a agafar un bon encostipat. La cursa va començar a un ritme frenètic ja que tota la gernació volia arribar primer als obstacles per tal de no fer-hi cua. I en pocs metres de cursa vam veure que allò anava de debò terraplens, forats, túnels, tolls plens de fang , fang i més fang, buf! Passats els primers obstacles tots anàvem dels 50 primers i passant obstacles de manera ràpida; Entre els obstacles més destacats al llarg dels 11 km una pista americana plena de fang, un trailer de paques de palla que s’havia d’escalar i baixar, una piràmide de tubs de clavegueram, teranyines de corda en túnels, pujades inacabables, travessar el riu Llobregat fins a 2 cops amb l’aigua fins a la cintura, muntanyes de sorra i grava, contenidors plens de fang, aigua i objectes surant, troncs i un llarg etzetera que fa que la cursa no t’aborreixi en cap moment. Tot i això els primers de l’equip vam arribar fregant l’hora de cursa.
Vam fer equip conjunt amb els Bombers de Reus i dos nois de Montblanc. Junts unint esforços per aconseguir gràcies a la puntuació dels millors de l’equip el 2n lloc a la classificació de més de 1000 persones participants, tot un repte assolit tot i la gentada i la duresa de la prova. Aquest equip el vam formar 6 persones i tots anàvem disfressats de Superman, bé alguna cosa semblant a un superheroi de fira.

Els membres de l’equip conjunt per ordre d’arribada i posició:
4rt: Germà Guarch amb 55’06’’
16e: Toni Morlans amb 1h 02’44’’
48e: Marc Martí amb 1h 09’15’’
49é: Dani Jiménez amb 1h 09’25’’
201e: Carles Asensio amb 1h 33’02’’
287é: Francesc Carreras amb 1h 45’07’’

Com si els protagonistes “d’humor amarillo” fóssim amb la disfressa i la cinta de “Xino kudeiro”


La disfressa ens va donar poder i velocitat!


Un fang relliscós i pesat posava difícil les coses als nostres intrèpids corredors


Damunt les paques de palla s’hi anava acumulant gent




No calen paraules poseu el play


La gentada acumulada en alguns obstacles.


Unes espectadores tremendes van aguantar el fred i van riure d’allò més.


La dutxa, neta neta....


Si voleu veure un vídeo de 3 minuts amb imatges de la gesta cliqueu aquest enllaç del youtube:
http://www.youtube.com/watch?v=tfq5cAUztzI&feature=channel


Si només voleu veure l’arribada del Toni cliqueu aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=CU073LJS5mY&feature=channel

Si només voleu veure l’arribada del Marc cliqueu aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=d9EPsKKDwqI&feature=channel

Si només voleu veure l’arribada de l’Asensio cliqueu aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=YvsHhWegmgc&feature=channel


fotos i videos: Gemma
textos: Blogger

dijous, 27 de novembre del 2008

Primer podi de l’equip de la secció excursionista del Club Atlètic Espluguí.

Un Podi per recordar 2n i 3r classificat del SECAE! Això va agafant forma!
El passat diumenge dia 9 de novembre es va celebrar la 2a edició de la duatló de Cornudella i hi vam ser presents membres de l’equip de curses del SECAE.
El dia es presentava clar i bo i una cinquantena de corredors esmolava les eines per fer un circuit que a priori semblava molt ràpid per les distàncies, però que el desnivell i l’orografia del terreny va fer que no fos pas un regal si no una dura prova de Muntanya.
Ens esperava un primer tram a peu de 2’9km amb 140m de desnivell acumulat que donava un tom pels vols de Cornudella. Seguidament i sense temps per descansar s’arribava a la zona de boxes i es canviaven les bambes per la bicicleta tot terreny. Ens esperaven els 14 km amb 540m de desnivell tot fent un tom a tot el pantà de Siurana per una pista tècnica i sobretot molt trencacames. Arribats un altre cop a boxes, deixar Btt i afrontar la pujada al cim del Montsant, la roca Corbatera. Un tram de 9km amb 1340m de desnivell també acumulat, amb tres passos de via ferrada inclosa en la cursa, un cop superada la dura pujada un sender de baixada ens conduïa novament a la meta!

Els tres corredors del SECAE van fer una cursa excel.lent quedant:

Toni Morlans 2n classificat senior amb 2h 20’ 05’’ a 1’30’’ del primer classificat.

Octavi Fossas (equip mas Virgili- hotel Class) 3r classificat senior amb 2h 22’ 38’’ a 4’08’’ del primer.

Marc Martí 15e Classificat amb 2h 47’ 12’’ a 28’42’’ del primer classificat.

Destacar alguna incidència desafortunada com la pèrdua del Toni en una part del traçat mal senyalitzat que li va fer perdre més de 3 min i la primera posició, i un mal de panxa inesperat que va relegar al Marc a la 15a posició quan anava dins el top 10, una llàstima ja que el Marc afrontava aquest final de temporada amb molt bones sensacions.
Incidències a part, una magnífica intervenció dels corredors Espluguins que cada cop lluiten més a prop de la capçalera de la classificació...

Els membres del Secae des de bon principi van anar a per totes.


Toni arriba del primer tram a peu on s’ha corregut a un bon ritme en 12 posició.


El nostre amic Octavi i rival d’equip (equip mas Virgili- hotel Class) agafa la Btt amb molt bones sencacions, al final quedarà tercer de categoria fent un molt bon tram a peu.


Marc fa el canvi amb gran rapidesa la Bt l’espera...


Despres d’una remontada tremenda Toni acaba el tram de btt en 2na pocició i 1er de categoria.


Marc muntant la flamant btt que a Núria va estrenar amb un bon trionf i aquí a Cornudella la portava soldada al camí.


L’arribada un moment dur però gratificant


L’ariadna va fer la seva primera sortida a cursa i es va portar molt be!


Com veieu no li faltaven cangurs.


Unes admiradores d’expepció: la M carme i l’Ariadna en la seva primera cursa després de tot.
Això va agafant forma!


Text: Blogger
Fotos: Gemma i Mercè
Animadores: Gemma, Mercè, MCarme, Ariadna... i patufet/a

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Magnífica estrena d'equipament a la Duatló de Núria

Aquí tenim feta la foto d’equip al podi, no vam guanyar cap premi especial, això sí tots vam assolir els objectius, i això es el que compta, superar-se a si mateix i disfrutar al màxim!

Aquest diumenge dia 19 d'octubre 4 atletes del SECAE vam acabar la
duríssima Duatló d'alta muntanya de Núria!
per fi vam poder córrer com un autèntic equip, i vàrem suar orgullosament la samarreta.
Els membres de l'equip vam ser per ordre d'arribada Toni Morlans, Marc Martí, Carles Asensio, Jordi Guasch, tots vam fer un paper excel·lent i el més important tots aconseguirem l'objectiu que teniem marcat. També hem de destacar la participació de 3 atletes espluguins de l’equip Trail mas Virgili.com el Jordi Pamies, l’Octavi Fossas i el Joan Iniesta que van tenir una excel·lent participació.
La cursa constava d'un primer tram de btt amb 1000 m de desnivell
positiu des de Queralbs al Coll de Fontalba, allí es deixava la
bicicleta i es pujava corrent al Puigmal, seguidament es baixava corrent
al santuari de Núria per tornar a remontar fins al coll de Fontalba;
total 1000m més de desnivell positiu! Llavors nomès calia tornar a
agafar la btt i cap a Queralbs!
Buff! Tot un repte que els més ràpids de l'equip vam fer en poc més de
tres hores i mitja.


Buff! Encara no sabiem el què ens esperava!



Aquí veiem el Toni corrent content amb unes rampes que li feien la guitza.



El Marc agafa forces per afrontar el dur tram trenca-cames que li queda fins a Fontalba.



L’Asensio tenia més gana que son, mireu com endrapa




El Guaski serè com un campió deixa la btt i enfila després d’un bon avituallament l’ascens cap als 2910m del Puigmal.


Els temps i les posicions d’un total de 700 participants son els seguents.

Joan Freixa 1er 2h 39’ 55’’ btt1 49’ 49’’ correr 1h 34’ 53’’ btt2 15’ 13’’
Toni Morlans 102 3h 33’ 41’’ btt1 1h 07’ 38’’ correr 2h 09’ 11’’ btt2 16’51’’
Marc Martí 265 4h03’ 16’’ btt1 1h 13’ 11’’ correr 2h 30’ 29’’ btt2 19’36’’
Carles Asensio 387 4h 24’ 14’’ btt1 1h 20’ 11’’ correr 2h 42’17’’ btt2 21’46’’
Jordi Guasch 552 5h 13’ 09’’ btt1 1h 33’ 02’’ correr 3h 18’ 46’’ btt2 21’21’’

Res més fins una altra cursa!!!

si voleu veure el video de la sortida on surten els membres i molts més cliqueu l'enllaç del youtube!


http://www.youtube.com/watch?v=MAjLcuFvDuo


Text:Toni Morlans
Fotos: Gemma Roselló


dimecres, 15 d’octubre del 2008

Via Diedre Blanqueta V+ Pala alta Montroig

Una miqueta d’escalada clàssica! I tot un classic de Montroig al salvatge Oest de Catalunya.
La via es al Montroig al municipi de Vilanova de la Sal, concretament a la Pala Alta.
Els companys de cordada som 2 en Der Kletterer en Carlus, visiteu el seu Bloc i jo.
http://derkletterer.blogspot.com/2008_10_01_archive.html
Vam fer 2 vies, la Brothers Ruiz, i la Diedre Blanqueta que resenyarem tot seguit.
Una via de 4 llargs i cadascún d’ells supera l’altre.

Comença per una placa que poc a poc es va complicant sense exés, s’ha d’anar col•locant algun friend de tan en tan ja que les expansions (xapes) brillen per la seva escasedat.
Després de la 1a reunió un llarg de tràmit però que te la seva gracia anar intuint per on va la via, ja que trobar els pocs parabolts que hi ha costa una mica.

Comencem el tercer llarg Buff!!!! Això sí que es guapo... un Diedre perfecte recorre quasi tot el llarg i fa que la flexibilitat i obrir-se de cames sigui una constant el que queda de via. Tremendo!

L’ultim llarg es més del mateix diedre però a cops una mica més complicat, però alhora de corprenedor és apassionat i disfrutador.

Ja a pocs metres de la reunió la cara de satisfacció es evident, hem disfrutat molt!


Els dos artistes contents com a gínjols.



Text: Toni
Fotos: der Kleterer (Carles) i Toni.

diumenge, 21 de setembre del 2008

Andorra, la Ferrada!

Era dissabte 20 de setembre i una colleta de la Secció Excursionista del CAE vam anar a fer la via ferrada del roc d’Esquers a Andorra. La via comença a la carretera que va a Engolasters i és de dificultat mitjana-alta. 3 horetes de tibada i 1 hora de descens.
El grup érem el Marc, la Mercè, l’Enric, el Jordi, La Gemma i el Toni.
Venint directament de l’Espluga ens vam trobar al peu de via amb l’Enric i el Jordi que van fer el primer tram de via, després van haver de marxar ja que les activitats eren tantes que tenien l’agenda plena!
La via comença força vertical, però petits flanquejos per dins de vegetació fan que la sensació d’altura es vagi trampejant.
Algun passet desplomat i atlètic, trams de grimpada, cadenes, tibades i escales…
I per acabar el millor final! Un pont tibetà amb una cadena als peus que fa que al passar-hi se't glaci la sang! Després del pont la via s’acaba i pots mirar enrere i veure Escaldes amb el bullici de cotxes i gent comprant... Que tranquil que s’està aquí dalt!
El descens es fa per part de la gran ruta del principat (GRP) baixant la vall de Madriu, una de les més boniques d’Andorra.
Un dia complert que va continuar amb l'esport de risc de gastar i es va acabar amb un banyet a Caldea i soparó amb banyador!


Al principi feia bastant de fred!

La Mercè caminant per la paret com l’spiderman

Estrenant la samarreta a la roca

El Marc en un dels últims ressalts amb Escaldes com a teló de fons

La Mercè en un tram molt atlètic marcant musclus


La Gemma molt ben acompanyada travessa el pont tibetà!




I per acabar un video d'un funambulista de pa sucat amb oli!



Text: Toni Morlans
Fotos i video: Toni i Gemma Roselló

diumenge, 7 de setembre del 2008

Gemma el repte: 30 anys, 30 tresmils

La Gemma onejant l’estelada al cim núm 30 de la seva carrera com a Alpinista i Pirineista.
El cim de la Maladeta Occidental (pic Mir) de 3184mt.

L’Agost s’acabava, a l’octubre venien els 30 anys i faltaven 4 tresmils per què la Gemma pogués aconseguir el seu repte. Arribar als 30 tresmils abans de fer els 30.
Ens vam posar fil a l’agulla i cap a Benasc i falta gent, i allí que hi ha una bona concentració de tresmils del Pirineu vam traçar una Ruta que ens havia de portar al Diente i la muela de Alba, i després al cim de la punta Delmàs i per acabar el núm. 30 la Maladeta occ o pic Mir.
L’expedició va començar a les 5’45, despres d’un bon esmorzar a la Cali i d’una dormideta més aviat escadusera vam agafar el bus que ens havia de dur des de Llanos del Hospital a la Besurta. Aquí encara de nit vam anar cap al Refugi de la Renclusa coincidint amb tota la gernació que anava a fer l’Aneto. Des del Refu ja encaravem completament en solitari la ruta del Barranc d'Alba i després de 3 bones hores ja erem al coll d’Alba on vam fer per una aèria i sorprenent cresta primer la Muela de Alba de 3111 mt. I després el Diente. Una pedra col•locada al mig d’una cresta afiladíssima feia de cim. Diente de Alba 3120 mt.



Ja teníem la meitat de la feina feta nomès calia tornar al coll superior d’Alba i remuntar l’altra cresta que ens havia de dur al pic de la punta Delmàs de 3158 mt.


Uns passets més alguns d’ells encordats i el cim num 30 estava allí, la Maladeta occidental (pic Mir) de 3184 mt.


Des del Cim i amb la tranquil•litat de tenir la feina mig feta, nomès calia tornar a baix sans i estalvis, però abans descansar mirant el meravellós paisatge que ens brinda el cim on estem... en primer pla els pics d’Alba amb el diente i la muela ben a prop. I al fons a l’esquerra l’imponent mole de la cresta de las Espadas i el Posets. I a la dreta el cims del Gourgs Blancs fins al Perdiguero.


Un cop a baix on l’herba ja comença a créixer miràvem amb enyorança la cresta que tanta suor ens havia costat conquerir.


Per fi ja portem a vora 9 h caminant i sí el Refugi de la Renclusa es a tocar. 1 horeta més i ja estarem a prop del cotxe i més a prop de l’entrecot de rigor que No es pot perdonar.
Objectiu acomplert!!!


Text: Toni
Fotos: Gemma i Toni

dilluns, 1 de setembre del 2008

Escalada clàssica a Castellfollit: Via Montserrat V

Era finals d’agost i de cara al vespre per aprofitar una calurosa tarda de l’estiu que ja anava acabant. El Marc la Mercè, la Gemma i el Toni vam anar a fer la via clàssica –Montserrat, que està situada a la paret del camí que porta a la granja de Castellfollit.
Una via fácil de granit i esquistos de V grau ben equipada que tots nosaltres vam encadenar fins a la reunió situada a 28m de terra.
Un dia d’escalada tranquila que vam amenitzar amb un parell més de vies de la mateixa paret.

Els primers metres de la via que semblen de marbre.


La Gemma tiba amunt per la placa que l’ha de dur al diedre per on transcorre la resta de la via.


Un cop superada la primera placa i el Diedre queden uns metres de més fácil trepada fins a la reunió.


El marc en un dels passos desplomats que fan que els avantbraços fagin xup xup!



Text: Toni
Fotos : Toni i Gemma

dimecres, 27 d’agost del 2008

Cresta Integral dels pics Russell

L’alta muntanya demanava a crits veure la flamant nova samarreta que els membres del SECAE haviem d’estrenar.

El Xop i jo, el Toni vam decidir posar fil a l’agulla i el marc que vam triar per l’estrena van ser els pics de Russell. Situats en un paratge inigualable farcit de 3000’s, els Russells son els 3000’s més orientals del parc natural Posets-Maladeta.
Doncs l’aventura va començar com sempre amb una bona, però curta dormideta a la Cali, i a les 4’45 ja agafavem el bus 4x4 que ens havia de dur al Puente de Coronas. Allí començava la nostra ruta que si tot anava bé ens hauría de portar pels 6 3000’s que formen els pics Russell. Dedicats al compte i alpinista pioner Francès del segle XIX, Henry Russell.
Aquesta ruta transcorre en la seva totalitat per cresta de dificultat mitjana, i passa com hem dit per els 6 3000’s que en formen part i que no tenen un nom gaire original Russell E, agulla SE, Punta bretxa Russell... essent el més important el Pic central Russell i el més complicat l’últim que vam fer. L’agulla SW de Russell.


Tot crestejant al principi suau amb L’Aneto i el pic Margalida de fons


Un pas molt delicat un descens amb passos de 1 i de 2n amb ambient assegurat.


Somrients els dos tremendos ja en portavem 3 i era hora de fer un mos.


Tot i quedar una mica de neu fa un bo que “animore” i nomès una brisa de tan en tan ens fa la guitza, continuem el nostre cami.


Venim del pic Russell central a l’esquerra de la foto i anem cap on assenyala el Xop. L’agulla SW de Russell el cim més difícil d’avui, que ens farà fer alguns passets aeris d’escalada i un bon Ràpel per baixar. Al fons el Vallibierna es testimoni de les nostres gestes.


Som a la punta d’una de les tres agulletes que formen l’agulla SW de Russell. Una veritable talaia de Vertígen que lògicament fem encordats. El marc es incomparable... Als nostres peus la glacera de Tempestades, i al fons el gegant del Pirineu, l’Aneto ens esguarda des de la seva imponent piràmide.


Es hora de baixar i la seguretat abans de tot! Un bon ràppel i cap al collet que ens ha de dur cap als estanys de llosars.


Ja som a baix! buff! Quina pallissa... portem unes 10 hores caminant i crestejant, els peus fan xup xup, però els nostres cors estan joiosos d’haver assolit l’objectiu i els nostres estómacs a punt per a rebre el xuletó de Bou que ens espera a Benasc. Ha estat una estrena excel•lent de la samarreta, l’hem pogut provar i va de perles! Us la recomanem als que encara no la teniu!



Text: Toni Morlans
Fotos: Toni i Xop