dimecres, 27 d’agost del 2008

Cresta Integral dels pics Russell

L’alta muntanya demanava a crits veure la flamant nova samarreta que els membres del SECAE haviem d’estrenar.

El Xop i jo, el Toni vam decidir posar fil a l’agulla i el marc que vam triar per l’estrena van ser els pics de Russell. Situats en un paratge inigualable farcit de 3000’s, els Russells son els 3000’s més orientals del parc natural Posets-Maladeta.
Doncs l’aventura va començar com sempre amb una bona, però curta dormideta a la Cali, i a les 4’45 ja agafavem el bus 4x4 que ens havia de dur al Puente de Coronas. Allí començava la nostra ruta que si tot anava bé ens hauría de portar pels 6 3000’s que formen els pics Russell. Dedicats al compte i alpinista pioner Francès del segle XIX, Henry Russell.
Aquesta ruta transcorre en la seva totalitat per cresta de dificultat mitjana, i passa com hem dit per els 6 3000’s que en formen part i que no tenen un nom gaire original Russell E, agulla SE, Punta bretxa Russell... essent el més important el Pic central Russell i el més complicat l’últim que vam fer. L’agulla SW de Russell.


Tot crestejant al principi suau amb L’Aneto i el pic Margalida de fons


Un pas molt delicat un descens amb passos de 1 i de 2n amb ambient assegurat.


Somrients els dos tremendos ja en portavem 3 i era hora de fer un mos.


Tot i quedar una mica de neu fa un bo que “animore” i nomès una brisa de tan en tan ens fa la guitza, continuem el nostre cami.


Venim del pic Russell central a l’esquerra de la foto i anem cap on assenyala el Xop. L’agulla SW de Russell el cim més difícil d’avui, que ens farà fer alguns passets aeris d’escalada i un bon Ràpel per baixar. Al fons el Vallibierna es testimoni de les nostres gestes.


Som a la punta d’una de les tres agulletes que formen l’agulla SW de Russell. Una veritable talaia de Vertígen que lògicament fem encordats. El marc es incomparable... Als nostres peus la glacera de Tempestades, i al fons el gegant del Pirineu, l’Aneto ens esguarda des de la seva imponent piràmide.


Es hora de baixar i la seguretat abans de tot! Un bon ràppel i cap al collet que ens ha de dur cap als estanys de llosars.


Ja som a baix! buff! Quina pallissa... portem unes 10 hores caminant i crestejant, els peus fan xup xup, però els nostres cors estan joiosos d’haver assolit l’objectiu i els nostres estómacs a punt per a rebre el xuletó de Bou que ens espera a Benasc. Ha estat una estrena excel•lent de la samarreta, l’hem pogut provar i va de perles! Us la recomanem als que encara no la teniu!



Text: Toni Morlans
Fotos: Toni i Xop