dimecres, 21 d’octubre del 2009

Ascensió al Pic Long per l’aresta Nord


La cordada “Paz bronquial” formada per el Santo-Benaiges , el Lluís dels Ilercavons junt amb el Toni del Secae. Tres Pirineistes de pedra picada que portaven un encostipat d’antologia!
Després de dormir poques hores a la Cali entre estossecs, roncs esternuts i mocades emprenem la marxa a quarts de sis quan encara era negra nit. Sort de la tècnica ja que amb un bon frontal i el gps vam fer via sense perdre’ns. Feia un fred que pelava i matinàvem per que al migdia s’havia d’enfortir el vent, que ja començava a glaçar-nos els ossos.

A trenc d’alba ja estàvem arribant a cresta en el pic Maubic on vam veure sortir el sol! Feia un fred terrible sobre uns -2ºC que amb el vent bufant semblava ple hivern. De fet en aquest moment jo ja tenia el Camelbag congelat! La cresta s’erigia dreta i davant teníem un seguit d’agulles que havíem de superar, la segona de les quals precària com estava s’havia de baixar amb un ràpel que feia basarda de mirar. EL vent colpia les cordes i les nostres orelles i entre el fred i la paüra de la situació no paràvem de tremolar.

Un cop passada aquesta situació un tan incòmoda pujàrem per un corredor dret però estable amb alguns passos atlètics i alguns altres d’acrobàtics per tal de fer més segura l’ascensió. El vent començava a apretar i encara no érem al migdia però la bona qualitat de la roca i el fet de progressar amb cautela cada pas feia que disfrutéssim a cada grimpada.

Un cop passat un primer ressalt la cresta s’estrenyia com una fulla de ganivet, però la roca continuava essent estable. Passat un flanqueig de vertígen quedava atacar l’últim ressalt que cada cop era més fàcil. Al fons el llac Tourrat més de 800m més avall era la única referència que teníem.

El vent segons meteofrance.com era de 45 a 50km en atmòsfera lliure a 3000m amb reguitzells de 70km/h. Per això vam acabar la jornada amb mal de cap! Uns metres més i vam arribar al cim del Pic Long a 3192m el cim més alt íntegrament Francès dels Pirineus. La via està considerada AD, que amb les condicions de fred i vent ens atreviriem a posar-li el +.

Ja em fet el cim! Però continuarem per l’aresta Est fins als pics Badet, abans però trobem el ràpel de la via normal del long que tot i ser la via normal també se les porta! A partir d’ara la cresta es suavitza i tot i ser escarpada es deixa fer sense complicacions.

Només algun petit ressalt que s’ha de desgrimpar bastant fàcil però de roca podrida que sembla que a cada pas et quedaràs amb la presa a la mà! Però poc a poc i bona lletra i un pas darrera l’altre baixem cap a l’hourquette du Pic Long.

Des d’aquí fins a l’Estaragne es una passejadeta amb desnivell que es fa una mica dura pel vent que no deixa de bufar i per les hores que portem caminant. Les meravelloses vistes però que tenim al davant ens corprenen i ens animen a seguir. Des d’aquesta Talaia que és el Campbieil podem veure a primer terme a l’esquerra el circ de Tromouse, més al fons las tres marias(segons policia Nacional) o tres sorores per que ens entenguem amb el món perdut, el cilindre, el Marboré, la bretxa de Roland, Taillón i fins i tot l’imponent mole del Vignemale!

Ja només ens queda baixar per la val d’Estaragne fins la carretera, que hem de remuntar fins al embassament del Cap Long on ens esperaven els manyanitos, les bambes i la Paz Bronquial!
Per cert el vent va pendre els nostres encostipats, o els va desar per un altre dia...

Text: Calixto
Fotos: Jotabe, Lluís i Calixto

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Via ferrada del Castellasso

El dissabte 10 desafiant el vent i la pluja vam anar a Benasc a pasar el cap de setmana amb l’intenció de fer alguna via ferrada i el cim del Salvaguardia, mirador del massís de la Maladeta!

El Salvaguardia va ser impossible, vent i fred i el fet de voler-hi anar amb els hereuets i pubilletes, va fer que no poguéssim assolir objectius però almenys vam poder anar a fer la via ferrada el Jordi, l’Octavi i jo mateix.

La via ferrada va ser la del Castellasso a la població de Sessué es una via fàcil però bastant vertical i ràpida. En dues hores vam fer aproximació, pujada i baixada i tot i que feia vent vam poder disfrutar-la de valent.

Una verticalitat absoluta i una mescla d’escalada fàcil i escales fan que sigui del tot recomanable. Si en voleu la ressenya només cal que ens dieu quelcom i us la direm.

Fotos i text: Calixto

divendres, 16 d’octubre del 2009

Duatló d’alta muntanya de Catalunya


Un any més uns quants bojos per la muntanya ens vam retrobar a la Duatló d’alta muntanya de Núria.
Enguany feia molt de bo i vam disfrutar de valent de la cursa que ja s’ha convertit en tot un clàssic del calendari de les duatlons XM.
De bon dematí des de Ribes i quan encara era negra nit ens vam repartir en diversos cotxes per a pujar a Queralbs. A mi em van recollir els companys de fatigues dels Ilercavons, on en un cotxe familiar vam entaforar 4 persones i 4 bicicletes! Una animalada! Gràcies al Joan Farnós i a la falda del nostre amic Benaiges alias Jotabe, amb els savis consells del Lluís.
Un cop ens vam retrobar amb l’Octavi (masvirgili) i l’Asensio cap amunt a fer cua i a esperar amb els mugrons de punta la sortida, amb vells coneguts i comentant la jugada.

Tret de sortida i una pujada nan fent amb btt que ens duu a Fontalba on amb poquets minuts de diferencia vam arribar jo, l’asensio i el Tavi.
Després ens quedaba la dura pujada al Puigmal i baixada a Núria on les rampes van fer acte de presencia per no faltar a la cita anual! Allí a Núria ens esperaven les families per donar-nos molts i molts ànimus. I la dura tornada a Fontalba que vam compartir amb el Tavi animant-nos mutuament.

Després btt i a fons cap avall que la recompensa d’haver-la acabat ens espera!
Els temps I posició:
Toni 3h 41’ 08’’ posició 132
Tavi 3h 43’ 23’’ posició 153
Asensio 4h 21’ 19’’ posició 366
Menys jo tots van millorar els registres de l’any passat, tot i això tots en vam quedar molt contents del que vam fer per que aquí sí que el més important es participar i acabar.

Text: Toni
Fotos: Núria i Carme.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

6a Cursa de Copa Tarragona d’Orientació

Dins els actes de les Festes de Santa Tecla de Tarragona, el dijous dia 17 de setembre es va disputar la 6a i última Cursa de Copa Tarragona d’Orientació. Aquest any, el Club d’Orientació Montsant ha decidit organitzar una cursa més que l’any passat i deixar per l’últim moment la resolució final de la classificació general de Copa Tarragona.

L’espluguí i membre de la SECAE, Jordi Guasch, va presentar-se a l’event, sabent que no tenia moltes possibilitats de guanyar degut a l’intens dolor del seu genoll. A més, en la cursa i corrien noms ja consolidats com l’Alejandro Hernàndez i joves promeses com el Gerard Antón i el José Miguel Díaz.

Tot i l’amenaça de pluja per part dels meteoròlegs, una vuitantena de corredors van presentar-se a les 7 de la tarda davant l’oficina d’informació del Camp de Mart. Després de recollir els dorsals, l’organització va acompanyar tothom al punt de sortida, que com l’any passat es situava a les escales de la Catedral de Tarragona. Mapa en terra, es va donar la sortida en massa per a totes les classificacions: Open (homes i dones), Duo (homes, dones i mixte) i Iniciació.

Un recorregut score, és a dir, no linial, obligava als participants a decidir sobre la marxa, la millor ruta a seguir per tal de ser el més ràpid sense deixar-se cap fita. Algunes d’aquestes fites estaven diposades de manera que s’havia de passar per llocs força pintorescs del Casc Antic i d’altres es trobaven amagades en carrers estrets o sense sortida. A més, la quantitat de gent que es trobava pels carrers degut a les Festes, dificultava als corredors poder mantenir un ritme constant de cursa.

Les últimes fites es trobaven dins el Camp de Mart, lloc on també es trobava l’arribada.

En Jordi va fer una cursa regular, sense cometre gaires errades d’orientació excepte en el tram final. Aquesta regularitat el va permetre mantenir-se al mig de la taula en la classificació final. Els resultats de la Cursa en categoria Open Homes foren els següents:


1er. - Alejandro Hernàndez 0:31:33 (Montsant)

2on.- Lluis Ollora 0:31:43 (Grions)

3er.- Gerard Anton 0:31:56 (Montsant)

....

11è.- Jordi Guasch 0:42:59 (Montsant – SECAE)

....


Cap a quarts de nou i veien que s’acostava tempesta, es van començar a repartir els premis i quan encara no s’havien entregat tots els trofeus, el xàfec que queia ja era considerable. Tot i així, gairebé tothom va aguantar l’aiguat fins al final.

Ara només toca esperar com quedarà la classificació general de Copa Tarragona per saber si en Jordi podrà millorar la tercera posició obtinguda l’any passat.


Text: Jordi Guasch