dilluns, 26 de setembre del 2011

Triatletes de pa sucat



Amb l'excusa de la bici de muntanya i el fanguet els membres del CAE Marc Martí, Xop i Toni van participar en la XV Triató popular de Tarragona... Tot i ser popular amb distàncies aptes per a tots els públics ens va fer suar la cansalada!
De bon dematí a les 9i 38' exactament la Natalia Rodriguez ens va donar el tret de sortida i comença la lluita lliure aquàtica per agafar bona posició... El Toni va sortir de l'aigua en 6' amb alguna esgarrapada i una mica marejat, el Marc 2' després amb la sensació de que ha nedat 500m i el Xop 2' després pensant si arribo a estar fora l'aigua crec que ens estovem... Tots amb aigua per tot arreu a buscar les btt's que ens esperaven al box.  i un circuit rodador ple de tollets de fang petroquímic ens portava pel llit del riu Francolí fins al pont del Diable i alli 4 trialeres i avall altra vegada. en total més o menys el parcial 1h 04' El Toni, 1h 08' el Marc i 1h 12' el Xop. La zona per córrer l'Espigó carregat de gent passejant, corrent i als xiringuitos fent cerveses i més o menys uns 20' de parcial cadascú de naltres. Total una magnífica actuació que es resumeix en aquestes dades.

Toni Morlans 20e classificat TTotal:  1h 27' 36''
Marc Martí     54e classificat TTotal   1h 34' 26''
Xop               100e classificat TTotal  1h 40' 54''

També van participar els nostres amics i companys de Fatigues amb les posicions:
Arnau Sugrañes 6e, Joan Carles Roselló 13e, Víctor Cavallé 19e, Ton Boqué 94e, Quim Morgades 127e. 
Totes aquestes posicions d'un total de més de 300 arribats.

Si voleu descarregar-vos les classificacions complertes clica a l'enllaç:


Si voleu veure la vostra foto de la cursa a peu, la podeu aconseguir en aquesta web:




Aquí començava el ball de bastons... S'ha de provar...


El moment més esperat... senders amunt i avall!


El Marc saludava a la seva admiradora num 1 l'Alba!

Gràcies també a les nostres dones Mercè, Mònica i Gemma i la canalla per acompanyar-nos i animar-nos. Gràcies a ells i elles donem tot lo millor de nosaltres.
En fi una bona jornada amb uns quants somriures i amb la sensació de que som uns triatletes de pa sucat amb oli, però amb esforç i molta fe!
Fins una altra!

Fotos: Gemma 
Text; Blogger.

diumenge, 18 de setembre del 2011

Posets-Bardamina via aresta nord


 A principis de setembre el Xop i el Toni del Secae ens vam unir als Ilercavons Santo, Lluís i Martí en el seu periple per la vall d’Estós. Així doncs després de dormir al Refugi d’Estós on segons el guarda si ets de la FEEC “no estas federado”. Si ets francés, Anglés o Suís cap problema pero la FEEC a Aragó de tant en tant no existeix.
Deixant el matís reivindicatiu a banda, de bona matinada vam sortir a ritme trepidant cap al puerto de chistau despertant les pobres vaques que jeien plàcidament on a partir d’allí ja vam enfilar l’aresta Nord del Posets.

Des d’aquí teniem una esplèndida visió dels que ens depararía la jornada una pujada relativament ràpida fins al posets i un descens vertiginos cap al collado de la Paúl i la horitzontal i “segons el mestre” Fàcil i sin dificultat cresta de Bardamina.

Després de trepitjar els pics Gemelos arribava l’espectacular Bretxa Carrivée. Un tallat corprenedor amb un ràpel curtet i una destrepada una mica podrida on s’havia d’estar amatent a cada pas.  Ja amb el cor fora del puny un seguit de terrasses i una cresta dreta portava a l’avantcim nord del Posets. Una petita cresta fácil  i ja estàvem trepitjant el cim del Posets. Ja portàvem 5 hores de caminada i el millor quedava per arribar…

Esmorzaret de rigor i avall cap al collado de la Paúl, temps previst 30’. Temps real 2h! Una sèrie de corredors de roca descomposta i uns tallats que feien basarda van fer que tardéssim molt de temps a trobar el camí més accesible fins a trobar un ràpel amb un parell de parabolts que ens va dur fins al peu de la glacera… Això sí a cada pas pedres avall.

Ja només quedava la cresta de Bardamina que s’enlairava airosa i plena de gendarmes davant nostre… una horeta amb un peu a cada vall i plena de passos aèris i atlètics que es passàven de manera senzilla però de cap manera cómoda.
Un cop arrivats al cim del Bardamina una magnifica vista de tota la cresta que hem fet ens fa sentir orgullosos de la gesta. S’ha fet una mica tard i les 3h de descens no ens les treu ningú. En total 11h de caminada amb més de 2000mt de desnivell positiu acumulat! Una bona trescada per aquestes muntanyes que poc a poc ens van deixant disfrutar.
El Xop i el Toni cap a casa que hi falta gent i els Ilercàvos es van quedar a conquerir l’altra vall. La dels Gourgs blancs que tans records ens portava…
Una més!
Si algú la vol fer tenim el track de gps! Ja el demanareu!

diumenge, 4 de setembre del 2011

Tomet pels llacs de Tristaina


En Joan Iniesta aprofita les vacances familiars a Andorra per fer una sortideta pels Llacs de Tristaina juntament amb la Maria i l’Arnau.

Ens vam aixecar a les 7 del matí del dijous dia 4 en direcció a Vallnord on a les 9 començàvem la ruta fins els Llacs. L’Arnau ens va fer de guia tot seguint les marques de color groc. Quan en trobava una deia: “Anem bé”

A les 9:30 arribàvem al Llac de Baix. Vam parar a fer fotos i de seguida vam emprendre la marxa i amb 20 minuts ens vam plantar al Llac del Mig. Allí vam veure cavalls que pasturaven vora el llac. Ens hi vam acostar, vam fer fotos,....L’Arnau volia banyar-se al llac. Vam intentar treure-li del cap, i només hi va posar els peus.....

Després vam enfilar l’ultim llac i al cap d’una hora i 20 després de sortir del cotxe hi vam arribar. Allí en Joan va decidir anar a fer el Pic de Tristaina (2873 m) en solitari. Les vistes espectaculars de la Pica d’Estats, Comapedrosa,... El descens per la cresta va ser complicat fer-la ràpid ja que, al igual que pujar, s’havia de desgrimpar molt i l’aire bufava fort.

Amb una hora i mitja de pujar i baixar del cim, ens vam retrobar i vam baixar fins al Llac del Mig, on, l’Arnau va conseguir banyar-se fins al culet.

La baixada fins al cotxe va ser molt còmoda i al final l’Arnau va caminar: 5 km.

El millor, la graellada de carn que ens vam fer allí mateix a les Pistes de Vallnord.

L’anècdota del dia: una parella va demanar una botella de Rioja. La cambrera va dir que no tenien aquest vi i aquesta parella es va indignar.

Ens ho vam passar d’allò més bé!!

dilluns, 15 d’agost del 2011

Expedició paletes al Culfreda



Un cap de setmana abans de la festa major, i per tal de celebrar amb una mica de caminada l'avenç de les obres, montem l'expedició de paletes al Culfreda.
Així doncs després de tota una jornada de treball deixem l'escarpe la gaveta i la paleta i motxilles als cotxes i cap a descubrir la vall de Chistau!
Després de 4 hores de cotxe i de camel trophy travessant rius i congostos, el "----" Tom tom ens porta a puesto... De la desgràcia de pista en fem xerinola i com uns veritables "domingueros" treiem les taules, cadires, vi, mistela, carn arrebossada i un sense fi de manduca que ens ha de nodrir per la caminada que està a poques hores d’arrivar.

Entre algun ronquet i badall es fan de seguida les 4 i 15’ de la matinada, on el jove intrèpid i valuos manobra, segueix al peu de la lletra les instruccions del cap d’expedició i ja es desperta per tal de minjar com Déu mana l’esmorzar i clar tots amunt!



Les 5’00h fa bo i el Trini encara no es creu que ja està caminant quan tot just estava a punt d’assolir el son... Sortim de Tavernés per enfilar la bonica vall iluminada per la lluna fins al Gual de Bachimala on trobem l’encreuament cap al puerto de la madera. Allí anem pujant albirant la rosada i l’albada amb el Posets com a espectador.


Fins aquí tot tranquil, el culfreda es a la vora i queda una llaaaaarga cresteta, de fàcil accés per arrivar-hi.

Quan posem una cama a França ens donem compte que la cara nord esta plena de nuvols baixos que cobreixen les valls. El mar de núvols s’esten des dels nostres peus fins Occitània endins i ens fa sentir com veritables pioners descobrint coses tan senzilles com el món.

Enfilem la cresta i pit i amunt cap al pic de la Cauarere, un 2951mt que es l’avantsala abans dels tres pics de Batoua o de Culfreda.


Badalls i gasos a mansalva d’uns i altres anem pujant amunt fins que de bon dematí ja assolim el primer 3000. Il.lusió i ganes fem en un tres i no res els tres pics que formen el Culfreda. Unes exelents vistes de la cresta de Bachimala ens recorden aventures passades i mirant enrere veiem el Robiñera que alguns de nosaltres fa ben poc vam trepitjar.


La gana apreta però no ens permetem el luxe de parar fins que no tornem a estar al peu de la cresta que hem començat. Allí un bon esmorzar amb cubata inclòs i cap avall que fa baixada agafant alguna que altra pedreta per posar a la paret de casa.


La boira de la cara nord francesa seguia impetuosa dominant les valls que queien en la foscor dels núvols
De baixada vam rescatar una noia Galaico-Madrilenya que no volia pujar més amunt i ens va amenitzar una mica més el camí de tornada cap al banyet del riu que mai pot faltar en una sortideta a la muntanya.

I com no podia ser d'altra manera minjar com a Javalins amb les vistes del Culfreda al fons, uns cims que si bé no han estat difícils ens han fet fer una bona suada!
Com sempre ha valgut la pena...
Animu i enhorabona al Trini, Toni , Joan, Xop i Oriol per una nova gesta Pirinenàica.

Text i fotos: bloqueru.