dissabte, 23 de novembre del 2013

Matinal a Andorra amb vies ferrades i escalada.

Des que som pares, sempre amb el coet al cul! Això sí s'ha d'aprofitar cada moment i aquestes petites escapades non-stop, com si fos un Raid, fan sentir una mica més viu!
Així que pip pam a les 6 del matí del 18 d'octubre marxem del poble i crta i manta fins a Canillo, allí trobem el roc del Quer. Ara que fa un fred que pela no sembla que fa 4 dies podiem escalar al Pirineu amb màniga curta!
La paret té 4 vies ferrades, és una bona mole imponent d'uns 200 a 300m i decidim fer les dos vies de l'esquerra que es poden empalmar. La racons, considerada D i la canal de Mora considerada MD-
La via Racons és continua i amb un bon desnivell i algun tram dret de desplom. Un cop feta pel cami de descens s'empalma amb la canal de Mora, on comença la segona via  Ferrada del dia.
La via té un parell de ponts Tibetants el primer més amunt molt estètic i bellugadís. Després un boci un tan escalador amb poques preses, d'aquí la dificultat de la via i el segon amb un cable per cada peu.
És una via curta i molt recomanable tot i que en algun tram se't poden posar el pèls de punta!
El pont tot i ser baixet, té una bona panoràmica de la vall.
El petit tramet d'escalada,  posa el puntet d'emoció a la via
Un flanqueig posa punt i final d'aquesta via que deix un bon sabor de boca. I d'aquí doncs corrent cap avall pel camí de descens. Les dos vies es recomanable fer-les en unes 4h pujar i baixar. Si vas a la feina en un parell d'hores es fa.
i d'aquí cap al rocòdrom mig abandonat de Canillo. aquella agulla que sempre ens mirem quan pujem cap a Soldeu i sempre diem algun dia i hem de pujar...
Doncs dit i fet, directe cap allí i a posar totes 15 bagues que duiem per fer la vertical que semblava fàcil. Suposo que en cap moment passa de 5+ però el vent lateral gèlid que fa i l'alçada vertical posa bastant les piles.
l'agulla es molt estètica, i val la pena, això sí l'haguéssin pogut fer en un lloc menys ombrívol.
Després de 34 metres, la part de dalt és un tamboret on fa basarda de seure-hi, Això sí val la pena
Mentre esperàvem dalt, un cotxe que passava per baix, ens van tirar un "Piropu"! Es va sentir Guapo!!! jajaj suposo que l'alçada i la poca agudesa visual va fer la resta!
Això sí ens va alegrar una mica més el matí. El sol anava guanyant terreny, i com que encara no eren les 12 del migdia doncs a fer alguna vieta fàcil al sector de la casada.
Dit i fet i tornant a pujar corrent anem a fer un cinquet al costat de la cascada que per sort baixava poc i no hi havia l'humitat que a voltes hi ha.
Despres de les ferrades i les vies doncs a gastar una miqueta, cremes de culet i unes botes que la muntanya hivernal ja comença a treure el cap!!!!!


Text: Toni
Fotos : Marc i Toni