dimecres, 7 de maig del 2014

Canal Sàbat al Cadí

Aixi doncs quan semblava que l'hivern ja s'acabava per les calors, vam anar a principis de maig a fer el comiat de la neu al Pirineu. De fet pre-pirineu, on ja no quedava pràcticament res. Amb penes i treballs quedava tota la línea de la Canal Sàbat a la cara nord del Cadí. I tot i que la canal dels troncs era la idea, la manca de neu ens va fer canviar i per tant la Sàbat, es la que vam fer.
La canal Sàbat catalogada com a PD no té cap pas especialment compromés ni difícil, i menys en les condicions que la vam trobar amb neu prou tova per a deixar petjada i prou dura per progressar amb tranquilitat. Té un ressalt al principi de la via i despres es manté contínua entre 45 i 50º i la part final de la sortida 60º amb el Handicap de la cornisa si hi és. A aquestes alçades ja no en queda.
El Ressalt, que el trobes només començar la via, estava en perfectes condicions i sense gel. El Lluís el va passar sense problemes deixant petjada segura per nosaltres.
Els primers metres son d'una pendent constant de 45 a 50º que es deixen fer molt bé. portàvem tot el material per si un cas trobàvem els ressalts malament però a la motxilla es va quedar. Mentrestant Pit i amunt!
La sortida de la canal amagada, ens guardava un bonic racó ben fotogènic. Anàvem ràpid i podiem disfrutar de la fotografia i l'ambient.
La part més obaga del mig és la que ens oferia la millor neu, una mica més dura. Aquesta va ser la part més disgfrutona de la ruta.
La sortida de la canal la vam trobar de seguida. Aqui la neu ja estava una mica rònega, pero bé. En aquest bocí s'arriba  trempar fins a 60º sense dificultats afegides i en aquestes alçades de la temporada sense cornisa al damunt.
Arribada a la sortida i ens esperava la recompensa! LEs magdalenes energètiques de Mont-ral que ens acompanyen sovint a la muntanya i que son el premi perfecte per l'esforç de la pujada...
El descens el vam realitzar per la canal del Cristall, que en el seu primer tram s'ha de destrepar una miqueta marxa enrere per la pendent però de seguida es deix baixar sense problemes cara avall.
l'Aigua de la pluja deixava el ferm ben curiós i el mantell nival semblava més una trinxera de terra i de crosta.
Arribada a prat de cadí i mirada enrere per veure que enguany la temporada ja ens fan l'ullet tot dient fins l'any que ve, que enguany ja ni ha hagut prou! Aquí entre Lluisos als peus del Cadi.
Tornan a Estana parada obligada per veure en perspectiva les canals i posar noms i cognoms a les línies que ja tenim a la motxilla i projectes futurs per anar coneixent i estimant les nostres muntanyes.
una escapadeta ràpida i més senzilla del que teniem previst, però ja se sap la muntanya moltes vegades mana, i on hi ha neu i condicions per allà pujarem!


Text: Toni
Fotos : Lluis Reverter, Lluis Saladié i Toni Morlans.