dijous, 8 de gener del 2015

Via Ferrada "les venes de Rojals"


Portem pocs dies de Gener, però amb molta activitat. Amb la millor companyia possible, decidim aprofitar les poques hores que ens dona l'horari escolar i anem a fer l'anomenada via ferrada de Rojalons. N'em sentit a parlar, i abans de fer una sortida amb el club haurem d'anar a provar-la.
La veritat es una via ferrada gens fàcil però molt bonica i plena de sorpreses.


 l'alba del dia 8 és discreta i molt freda a l'Espluga. Ens tapem per que tot és gebre. intuiem però que damunt la boira un cel radiant ens acompanyaria la curta jornada. I així va ser. vam deixar el cotxe una mica més amunt de Rojalons, i pujant per pista en escassos 20' la boira es dissipava i nosaltres arribàvem a peu de via.

La via comença ja valenta, i el cartell de l'entrada ens explica que farà falta frontal. No hi diu res que hàgis de ser fort i de braços llargs. Doncs de bon principi, els passos desplomats son durs i allarguen bastant. De seguida però ens trobem amb el primer pont tibetà curtet però bonic sota un sostret ben equipat. La boira als nostres peus li dóna un molt bona ambient.
 Al no tenir grans parets més enllà dels 50m costa trobar passos verticals molt continus, i hi trobem molts flanquejos. El sol ens escalfa i de seguida tenim calor i ens posem en cos de camisa. Mentres a la vall no hi ha manera de que la temperatura puji.
 La via està molt ben equipada pels companys del CEM. amb nombrosos puja i baixa, cap de gratuït i seguint en tot moment la línea més bonica i original. En un parell de passos però observem que tot i que la via té dos moments que pots triar variant fàcil o difícil, hi han passos obligats que allarguen massa i la gent més baixeta o amb menys força, podria tenir algun problema. I tots sabem que d'una via ferrada NO pots caure. Així que ull viu i preparació!
 La Gemma patint en un dels dos moments més crítics dels passos obligats de la via. Un parell de desploms on no hi ha ferro on agafar-se i on has de fer una mica d'acte de fe per arribar al seguent graó. Al nostre entendre la part obligatòria, té un parell de passos millorables.
 Però la via no deixa de sorprendre'ns i baixem cap a l'entrada d'un avenc. Hora de treure el frontal i gaudir d'un passeig pel fons de l'avenc, fins a albirar un bri de llum a la part alta uns metres més amunt.
Des d'aquest punt, trobem ja un bon flanqueig i les escales que ens duran a la part alta del cingle i un camí ben senyalitzat i fresat que ens allunya dels perills de caiguda pels nombrosos forats, i ens porta a l'inici de la via.
Total 1h30' de via parant molt i fent moltes fotos més 25' d'aproximacó i retorn. Una molt bona opció per una matinal que no es tingui massa temps. Això sí no us oblideu el frontal, i si no heu fet mai cap via ferrada... Milllor aneu primer a fer la de Sant Joan o d'altres ja que aquesta via No és apte per a iniciació. Si ja esteu bregats en aquesta disciplina feu-la i a disfrutar!

Text: Blogger
Fotos: Toni

divendres, 2 de gener del 2015

Pic de la Font Blanca (Andorra)

Neu, anticicló i bona companyia! La mescla perfecta per a estrenar la temporada d'esquí de Muntanya.  Encara amb el ventre ple de turrons i vi i una son curiosa; la matinada del 2 de gener amb el Lluís Reverter, el Jordi Martin i l'Igor Bertol, vam fer un puja/baixa a les muntanyes Andorranes.
No hi havia massa neu i estava ventada. Això condicionava una mica els nostres objectius i després d'estudiar el recorregut decidim intentar pujar al pic de la Font Blanca de 2903mt  a la vall d'Ordino.
 Amb calma i tranquilitat el Lluís i el Toni anàven fent fotos mentres els Bulldozers Jordi i Igor, obrien traça! De fet erem força gent al pàrquing entre esquiadors, raquetistes i excursionistes. Però com a vegades passa a la neu quan no hi ha traça cada grup va fer el seu camí.
 El vent havia pelat molt la roca, i el camí cap a la coma de varilles de seguida s'havia d'anar sortejant per tal de trobar el gruix més bo per no trobar les pedres del camí. fa bo, al migdia veiem a Andorra la Vella el termòmetre a 19ºC al gener!! Ja patim de com trobarem la neu a la baixada!
 El sol comença a escalfar, i trobem tants tipus de neu com matissos té el marró de la pedra. Ara fonda, ara tova, ara gel, ara dura, ara ventada... poc a poc anem pujant.
 A l'horitzó un altre grup d'esquiadors ataca el cim més al sud del circ que estem fent, el pic de Besalí. darrera la portella de Rialb el qual nosaltres ja hem deixat enrere.
 Arribem a la magnífica cara sud del pic de la Font Blanca amb una pala exelent blanca i immutable! decidim no petar-la. Doncs el risc d'allau a cara sud, es de 3 i el sol ja peta de valent. A més algun despistat, No va posar piles a l'ARVA! Coses que passen a principis de temporada!
 Sort que portàvem les retracks al davant! dbuixant unes Z perfectes, vam fer unes quantes voltes maria... de fet mooooltes voltes Maria per anar guanyant els últims metres abans d'arribar a coronar cim. Es curiós la tranquilitat que es respira als cims Andorrans, amb el bullici del fons de les seves valls. Una varietat que fa que sigui realment un lloc especial.
 Tot i no anar corrent, vam pujar amb relativa rapidesa, doncs en menys de 2h30 ja erem al cim amb uns 1050md+ a les cames bevent una mica de té calentet i albirant les vistes de les muntanyes d'aquest estimat Pirineu.
I després... La temuda baixada! quin fart de riure!La neu bastant fonda i fins i tot en alguns llocs primavera va fer que en tres girades, les cuixes ja semblèssin cabirons! La diferència de nivell dels 4 era verament conssiderable, però poc a poc i bona lletra vam aconseguir baixar només amb algna aterrissada amb molt de carinyo!
Tots els raquetistes sempre quan et veuen baixar t'envegen una mica... No saben el que patim els que som una mica patates baixant!

Ara a esperar que nevi i faci fred per tornar a gaudir d'aquests racons blancs del nostre bell massís!

Text: Blogger
Fotos: Lluís Reverter i Toni Morlans,