divendres, 17 d’abril del 2015

Pic negre d'Envalira per Magna Sol·litud 60ºM4

Després de molt de temps sense reunir la cordada "Paz Bronquial" al complert... Per fi ens vam decidir! Així que amb ganes de celebrar els 38 anys del Toni de manera diferent i la necessitat d'anar a Andorra a buscar unes peces pels esquís ens porten a aquest curiós corredor obert l'any 2000 per Pakocrestas amb el nom de Magna Sol·litud de dificultat moderada. Doncs haviem de desvirgar el Joan Tàpies a la muntanya hivernal. Bona Estrena!  Podeu trobar info de la via a www.pakocrestas.com

 El croquis de la via! De 250m de llarg. Primera part amb neu i la part tancada, en roca total. La sortida amb neu d'exel·len qualitat!
 Així doncs després de dormir al pàrquing de Grau roig i negociar l'hora de la matinada, doncs anàvem 2 amb esquís i dos sense . Ens llevem a les 5'45 de la matinada per que un cop esmorzats i endreçats tirem amunt amb claror de dia.
1h 20' d'aproximació ens porta a l'inici de la via que comença dreta i amb bona neu!
 Algun troçet amb una mica de gel ja comença a posar les piles al Joan, que serà la seva primera curtida i no para de mirar la roca... Aqiest primer tram és entre 45-50 i es deix fer força bé fins arribar a l'estretament.
 La cosa es comença a posar interessant i la neu comença a escassejar. Així que a montar reunió i a fer el primer llarg, que de mixte passa a roca pura i dura. Poca dificultat però ja posa emoció al tema.
Sort que no fa fred i estem fora de la vertical. Doncs el Lluís que obre el llarg ens tira algun roc de tant en tant, doncs està molt descompost.
 Passat el primer resaltet farem uns 60m de roca que s'atraganten una miqueta... Sobretot al Joan que s'estrenava i això de tenir les mans ocupades amb els piolets i només buscar l'adherència amb punxes... Fa paüra. Però un cop sobreposats i gràcies als savis consells del bestiot de Miravet, tots vam arribar a la segona reunió.
 La segona reunió estava en un lloc relativament cómode amb unes vistes exel·lents del Pas de la casa i de grau roig. Mentre esperàvem estudiàvem la part final que es veia més senzilla.
 El Lluís carregat com un ruc, per la seva nova concepció de l' Esqui-Alpinime, assegurava el Joan i el Santo que pujàven per l'estretament de la via. Això sí... Carregar els esquís, té el seu premi! Poder baixar la canal de 40-45º de la baixada! Que és molt ampla.
 Últim llarg de la via, en neu i 50º que assegurem pel perill de la potencial caiguda i que en poca estona ens portarà al cim del pic negre d'Envalira.
 A punt de tocar cim amb la mijarata del Santo. Quin paio més curtit!
 El Joan va disfrutar de valent! I estava pletòric i joiós d'haver arribat a dalt patint una miqueta, però satisfet del resultat. I és que aquí es va demostrar que pots ser una bèstia dels 7b's en Friki o boulder però quan has de fer un IV amb crampons, guants, piolets i motxilla en un bon ambient No és tan fàcil com semba... Tot i això en dos dies està clar que ens passarà la mà per la cara i ens obrirà les vies més complicades! Una bona estrena!
 El Lluís! La bèstia parda amb més metres de desnivell, més tècnica i major curtimenta, ja no va dir després de fer la via... "Que son aquestes mariconades?" Doncs tot i no ser difícil i ser curta ens va portar unes 3h completar-la.
 Dalt al cim, el Toni portava uns gofres per a poder bufar les espelmes i fer la primera celebració del seus 38 anys al cim del pic negre d'envalira. Amb una cama a França i una altra a Andorra. En bona companyia, bon solet i molt bon ambient. Un aniversari diferent...
 La baixada... Cada loco con su tema, baixem per la canal ampla que queda al sud del pic nege després de pujar al bessó pic d'Envalira i cap avall que falta gent. Aixo sí quan ens vam calçar els esquís... Unes baixades al migdia amb bona neu primavera amb totes les pistes de Granvalira per naltres sols.. no té preu! Semblava un mar robat. Total uns 900md+ en unes 6h d'activitat.
 Per acabar una mica de "postureo" del Santo: High Alpin farsant power... O la mijarata de Miravet penjant-se com un xoriç per aquests móns de Déu!

 Iep! Jau coloma!
El pròxim dia, la nevera plena de birres, doncs les presses van fer que anéssim justos d'avituallament i això no pot ser!
Cap a casa i a celebrar més coses... Amb una rèplica del Cervi que la canalla li va preparar!
Fins una altra!

Text: Blogger
Fotos: Toni, Santo i Gemma