dijous, 11 de juny del 2015

Nocturna Fredes- Paüls, pel Gr7


Arribada es a Paüls i l´inici per mi també, arribo vora la 1 del migdia, aparco el cotxe prop de la pista de futbol sala que es on finalitza la marxa. Dino i em poso la roba amb la que faré tota la ruta, ja que a les 3 de la tarda surten els autobusos direcció cap a Fredes (la Pobla de Benifassà). Es surt quan l´autobús està ple, falten 5 min per les 15h. 1 hora i 35 min. després arribem a Fredes, hora de recollir dorsals i menjar i beure una mica que fins les 18 h. que no comença hi ha temps per tot.




A les 6 es dona el tret de sortida, no es una cursa, es una marxa que molta gent la fa corrent, però el marcatge es el just i necessari, tot i que quan es fa de nit els llums vermelles i les cintes ajuden molt a seguir el camí, la resta seguint les marques de Gr.


Km 10, primer avituallament, completíssim en sòlid i líquid, no donen gots, tu has de portar el teu recipient, els altres anys havien tingut problemes amb els incívics.


Km 17, després d´una llarga baixada per pista, la poca que hi ha en tot el recorregut, segon avituallament també sòlid i líquid, just al costat de la font de la llagosta. El recorregut fins aquí ha sigut un puja-baixa, ara ens venia un petac de pujada fins a trobar la pista asfaltada que en 2 km (Km 24) ens porta a l´avituallament de sopar, restaurant Pou de les Neus, al costat del refu del Caro.


Pa amb tomaca, llonganissa a la brasa, botifarra negra d´arròs i pastisseria variada i una Coca- cola entren de “muerte” durant 5 minuts que m´assento per poder veure la pantalla gegant de la Juve – Barça, van 0-1 i queden 10 min de la primera part i ami encara 24 km mes. Veig que s´aixeca un grup amb els que havia anat força estona i m´hi apunto, ens timbren el marcador de control de pas i em poso el paravent, fa un mica de vent, tardo 5 min en guardar-lo, la pedra calcària del camí sembla un forn que s´ha escalfat amb el sol durant tot el dia


Entrem al mig del  bosc i comencem a encendre els frontals i el “pinganillo” a l´orella per escoltar la segona part, quina baixada de moral amb l´empat, au ja hi som!! Ens diem mentre anem agafant ritme, el “bocata” ja em toca els peus, crec.
Al pla de Llinars, trobem una pick-up carregada amb garrafes d´aigua per auto-servei. Carreguem ja que fins al 42 ja no trobem mes aigua.
Quina pujada d´adrenalina, Gooooooollllllll, 1-2, cridem uns quants, la pujada del km 30 es fa mes curta, al km 33, cafè i pasteta amb control de pas. Del km 32 al 35 una dura baixada i poc rodadora, amb moltes pedres i molta fulla al terra, miro de baixar el ritme, inclús baixo mes còmode caminant en algun tram per no forçar els genolls i turmells, si caic desde quasi 2 metres d´alçada, la caiguda es mes forta.
Del 35 al 40 es fa eternament llarg, llums vermelles a l´horitzó i una nit tranquil·la i estrellada m´ajuden a passar-ho, junt amb 2 corredors que ens hem anat trobant per davant i darrera durant tota la tarda-vespre. Per fi la baixada, que no se que dir si millor la pujada, molta pedra altre cop en senders molt tancats i rentats per l´aigua de les pluges de l´hivern.
Km 42, uns llums pengen dels arbres, garrafes d´autoservei, bec i omplo, no queda res però crec que no he begut prou en tot el que porto, 6km de pista, sender i camí asfaltat veient Paüls al fons i sembla que no arribi mai.

Al final 6h 53 minuts 50 segons i 48 km, disfrutant i arribant en bones condicions. Falten 5 min per la 1 de la matinada, el sopar que donen crec que mel mereixo, pa amb tomaca i embotits, molta fruita i molt de beure



Mentre menjo fan l´entrega de premis als primers, aquest cap de setmana era la fira de la cirera de Paüls, una caixa pels de dalt del podi, la meva sorpresa quan el primer classificat en 4 hores 22 minuts passa per les taules, on sopàvem un bon nombre de gent, a compartir les bones cireres de Paüls


Text, fotos i matxaca: Marc Martí