Ja feia mesos que ho teniem pendent, però per fi esperant lo "caloret" ens hi vam posar. I podem dir sense embuts que va ser tot un èxit! Més de 40 caminadors, corredors i semis ;) vam fer camí de convivència cap al poble de Rojals per a fer un sopar de gemanor.
Així doncs vam donar forma a una idea que va sorgir d'un dia que xerràvem tot corrent amb el Jordi Arbós i l'Eva d'anar a fer una semi-nocturna a Rojals amb els runners. Ahir un dels dies més llargs de l'any el frontal es va quedar amagat a la motxilla. Però la ruta va ser una experiència molt agradable a repetir... A més la brillant idea d'obrir-ho als caminadors del club, va donar el punt multidisciplinar i de germanor que tant ens dóna l'escursionisme.
En una reunió pim pam el dimecres a la tarda al local del CAE, ho vam tenir aclarit ja que per que les coses surtin bé, només cal voluntat i motivació... I d'això anem sobrats!
Vam quedar a les 18:30 a la plaça del casal, per que els caminadors comencessin a fer camí i no semblés que tota l'estona estan a remolc dels corredors i poder-los trobar a mig camí amb la idea de fer-nos una foto conjunta en un lloc tan emblemàtic com el mirador de la Pena.
Com tot grup nombrós de corredors és molt heterogeni, i de moment, encara hi ha gent que a les pujades dures prefereix caminar. (remarco el de moment). Aquest grup que es van autonomenar Semis van sortir a les 18:45 per poder anar a un ritme més seu i poder disfrutar del running de muntanya cadascú al seu ritme de progrés.
A les 19h vam sortir l'últim grup, el que els altres anomenàven Pro's! Poc s'ho pensen però que no parem per que estem forts, sinó per que ens anem mirant i diem a dins nostre si aquest no para, jo tampoc... I aixi fins arribar a dalt més fusos que la xocolata dins un cotxe a l'agost.
Com estava previst però a la plaça de la llibertat ens vam ajuntar tots per a enfilar el sender de l'alzinar del matarrucs.
Després d'una paradeta d'arroplegament... Matarrucs amunt! I com hi anàven xiquets!
A vere qui la pot seguir, ja ho diu ja la samarreta! Cal fort! I ben valents qui podia corrent...
I si no, a peu també s'hi arriba! poc a poc i pas a pas tots progressàvem a bon ritme.
A partir d'aquí vam seguir camí de la pena. Els que ho voliem fet tot corrent, vam fer un lleuger desviament del camí per a retre homenatge a l'estelada de dalt el tallfoc del gran john.
I tallafoc amunt a buscar la font i la resta de personal! El ritme bisonte aquí ja el vam convertir a ritme d'ariet!
i cap al mirador després de repostar a la font del deport. On l'Aigua fresca que no deix mai de rajar, va satisfer els nostres paladars que ja començaven a assecar-se de la calorada!
La resta de corredors i caminadors acabàven d'arribar al mirador, i ens esperàven per poder fer-nos una bona Selfie ben multitudinària,
Així doncs cara de satisfets, doncs ja teniem més de la meitat del camí fet. I pràcticament la totalitat del desnivell positiu.i PATATA!
Això de les Selfies és molt modern i queda curiós, però quan t'ho mires de l'angle contrari...
Penses que fan aquesta gent! S'han tornat folls! Gràcies Pep Torres per deixar-nos gaudir del punt de vista contrari.
A partir d'aquí la cosa s'aplanava, i tots els corredors vam anar avançant junts primer pels plans fins al coll de la creu de l'ardit i després de disfrutar el sender de l'Obaga, arribant per a reagrupar-nos tots els corredors i el Franceset de Solivella al coll de la mola!
Haurieu de veure com corria el Cargol solivellenc de més de 60 anys!
A partir d'aquí un passeig, i cadascú al seu ritme, va anar completant els 3km que quedàven fins al poble de Rojals.I com un degoteig constant van anar arribant corredors, semis i caminadors a veure's l'apreciat or líquid de tot esportista... La cervesa!
i de més seriosos...
Allí ens vam trobar amb la gent que ens va avituallar de cotxes i cap a sopar que hem fet gana...
Potser no tanta com el festival de menjar que vam endrapar! Sobretot els que vam demanar lassagna. Que era molt gran!
Potser no va ser la millor ruta possible, però pels comentaris de la gent va ser genial, ens ho vam passar molt bé i amb ganes de repetir... Això sí aquesta vegada amb algun tramet nocturn!
Amb companys així el camí sempre fa baixada!
Salut i cames! Llarga vida a tots aquests que fan d'aquest esport no només un acte social sinó una activitat de molt bon rotllo!
Corredors i caminadors del CAE... Sou molt bona gent!
Text: Blogger
Fotos: Pep, Eva, Esteve i Toni
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada