dijous, 22 de setembre del 2016

Pic de Coma Pedrosa 2942m. El Sostre d'Andorra

Escapada romàntica al cim del Coma Pedrosa. Així doncs la Gemma i el Toni van fer una escapada fugaç per pujar el sostre del Pirineu. No és un tresmil. Però no el regalen. Doncs per fer-lo has de fer més de 14km d'alta muntanya i més de 1400md+. 
 El dia es va alçar a les 7 i 20' i les vaques encara romancejàven. Miràven impertèrrites com passaven els caminadors.
 Tot i haver fet un estiu séc i caloròs, el camí que puja per la vall del refugi de Coma Pedrosa és verd i ple d'aigua. en unes 2h van arribar al costat del refugi, i una mica més amunt van parar a fer un mos.
 La boira encara cobria la part del cim. Eren les 9 del matí i no feia fred.
 De camí a la cresta, la lluna va treure el cap i els regalà una magnífica postal.
 El camí transcorre després de la pleta de coma pedrosa al voltant del riu homònim fins a l'estany negre. Fosc i poc profund en aquesta època de l'any està ben buit.
 El pic de Sanfonts al fons. El camí començava a posar-se dret i costava de pujar. Però poc a poc i bona lletra s'arriba a tot arreu!
 Un cop deixat l'estany negre enrere, es guanya la cresta. Un llom assequible, amb traces de sender i on en comptades ocasions s'ha de fer servir alguna mà per progressar. El cim encara els quedava lluny.
 La lluna els acompanyà bona part del camí.
 l'aresta es va tornant més fàcil i sense cap dificultat s'arriba al cim del Coma Pedrosa. La boira anava guanyant terreny. Però tal com van créixer les nuvolades, van desaparèixer.
 Des de dalt al cim, es veu una magnífica panoràmica des de l'Aneto i el llunyà Aragó fins a la propera pica d'Estats, o altres cims d'Andorra com el Tristaina, el Cataperdís o el pic de la Font Blanca. Van descendre fins al coll dels Malshiverns per anar a buscar la coma que baixa del pic de Baiau. I avall que fa baixada a perdre alçada ràpidament entre blocs.
Una llarga tartera els portà al pla de l'estany, on uns excursionistes feien foc per a preparar una paella, i com qui no vol la cosa fer-se petar un parell d'ampolles de vi.
Un cop  a la Borda de la Coruvilla, ja es veu la pista de pujada i es tanca el recorregut circular. Aquí van tornar a agafar el GRP que els portaria al pàrquing d'Arinsal d'on van sortir 7h abans.
A la foto, el cim del Coma Pedrosa resta al mig. A l'esquerra la vall de Coma Pedrosa per on van pujar. Verda i profunda. A la dreta del cim la Vall del pla de l'estany per on van baixar. Seca i plena de pedres. Es que per alguna cosa és diu: Coma Pedrosa.