divendres, 17 de març del 2017

Tossa plana de Lles 2910mt

Feia dies que feia un bo que "animorava". La neu super estable, risc 1 sobre 5, solet , neu dura per pujar i cremeta de la bona per baixar! I naltres a casa!!! No trobava ningú que volgués venir a gaudir d'aquesta meravella! Així que divendres 17 a les 6 del matí: Mandra Go home i jo cap amunt!
Havia d'anar en solitari. I l'Esquí de muntanya, no és massa per fer-ho en sol.litud, així que vaig anar a tir segur allà on no hi ha històries a la Tossa plana de Lles. 
A les 9 del matí arrribava al pàrquing de l'estació d'esquí de Lles de Cerdanya. Mentre preparava l'equip, arriba un cotxe. Ens saludem i ves per on també es bomber, Un bomber del GRAE de la Seu. El Ricky. Vol fer el mateix que jo així que ja no serà una ascenció en solitari. Hi pujarem plegats.
Pujem entre el bosc. La neu està perfecta per pujar i fa calor. en una estoneta la cremeta estarà a punt.
Pujarem pel llom dret de la muntanya per tal de fer una circular molt ben parida. Es nota que porta metres de desnivell. Em porta amb el ganxo posat però poc a poc anirem agafant sensacions...

La pujada és fàcil, evident, segura, i sota l'últim solet de l'hivern, que dilluns ja serà primavera. Pujem pel llom per anar a buscar l'aresta que porta al cim.

Fa un dia preciós! I camb cos de camisa i poques històries pit i amunt. En menys de 2h arribàvem al cim. 1000m de desnivell positiu a ritmet agradable.

Les vistes del cim son espectaculars. De fet la Tossa plana no sembla un cim. ja que és tan pla que si no veiessis la fita no sabries que hi ets. Es un cim fronterer amb Andorra. Radere nostre ens trobem la vall de Madriu, i sota la vall Andorra la Vella amb el seu bullici que lluny queda d'on estem naltres...
Al cim vam trobar un altre solitari, de Mollerussa amb qui vàrem xerrar una estoneta. Ell va pujar amb raquetes... La baixada, no serà el mateix. Per cert! crec que ja son 92 els cims de la llista de 100cims! Haurem de fer una apretadeta a vere si enguany acabem els 100! 


Ens quedàven 1000m de descens de cremeta espectacular! Una neu estable i damunt 3 a 10 cm de neu primavera fàcil i disfrutona de no cansar-te gens ni mica! Una autèntica disfrutada de 25'.
Un cop al bosc, a buscar-se una mica la vida cercant el millor traçat per anar trobant neu i poder arribar a les pistes trepitjades de Lles. Una remadeta i en menys de 3h al cotxe altra vegada! Llàstima que sigui tan lluny! que si no és per anar-hi cada dia d'aquesta setmana!



Buscant-se la vida entre el bosc! Una autèntica disfrutada! Ja tinc ganes de travessa! 

Text: Toni
Fotos : Toni







dimecres, 15 de març del 2017

Epic 360 experience Menorca

Dedicat al Joan Febrer i al seu equip, per la feina ben feta!!


No sé per on començar...una il·lusió que s'ha convertit en una experiència inoblidable, el Jorge....

Fa anys que les nostres vacances les passem a l'illa de Menorca i ara fa tres anys vaig veure que es feia una cursa on podies donar la volta a l'illa en diferents etapes corrent. Vaig pensar que algun dia ho havia de fer però en aquella època el córrer  una activitat que feia temps que no practicava.

Al passar l'estiu a l'illa i fer moltes excursions amb la família pel camí de cavalls, algun matí m'animava a sortit  a córrer per la zona, ha fet que conegués millor la illa  i en quedés enamorat. Menorca té una bellesa especial per mi.

Em vaig fer soci del cub CAE ara fa un any i mig i el meu pensament era poder fer l'epic 360 tot i que no ho vaig dir a ningú. 

Al cap d'un temps vaig fer la CaraNord de Vimbodí...la meva primera cursa de 13 km amb poc més 1 hora. Vaig quedar 4t de la categoria Veterà sense poder-ho creure.

Un mesos més tard vaig apuntar-me a la meva primera mitja Marató, a Mont-ral "Les Montralines", va ser una cursa dura però tenint en compte el poc preparat que estava la vaig fer prou ràpid amb 2'46 i vaig animar-me tant que vaig pensar que aquell setembre faria l'epic de Menorca.

Aquest passat 19 de febrer vam anar molts membres del club a fer la Cameta Coixa, era una mitja de muntanya que molts dels companys repetien i que per mi era la primera vegada, va ser una cursa xulíssima i aquí em vaig animar molt i vaig descobrir que hi han maneres de competició que m'agradaven i feien sentir-te molt bé, el fet d'acabar-la i fer-la amb altres companys. 

Preparant-nos per fer la mitja de la Cameta vaig comentar que tenia una il·lusió i que al setembre es feia una cursa a Menorca que volia fer i que aquest any s'havia canviat del setembre al març,  una cursa que feia anys que seguia  però s'havia d'inscriure en parella. El Jordi Arbós ja s'hi volia inscriure aquella nit.....ho vam estar parlant amb la família i ho vàremm fer el més ràpid que vam poder, crec que vàrem ser els primers inscrits doncs encara faltava més de 5 mesos per fer-la.

Vam començar a fer sortides amb el grup i nosaltres sempre pensant amb l'objectiu de fer l'epic, una cursa de tres etapes amb un total de 105km.

Moltes de les sortides amb el Jordi eren parlant de Menorca i el temps anava passant i nosaltres entrenant, intentàvem fer algun entrenament de més de 22km però costava doncs a l'hivern el fred i la foscor no ajuden a fer entrenaments molt llargs, per nosaltres el més important era tenir una bona resistència i ritme de cursa i poder acabar la cursa...van començar també a sortir dos i tres dies seguits per acostumar-nos al que hauríem de fer a Menorca.
L'Epic 360 es una cursa per etapes i que s'ha de fer amb parelles. Té tres modalitats:
l'Epic 3 etapes d'uns 52km per etapa i un total 156km

Experience 3 etapes d'uns 32km i un total de 105km

Muntainbike 3 etapes d'uns 74km i un total de 222km.

Naltres vam escollir la modalitat experience.

Marxem a Menorca.




Dijous 9 de març

17:00 hores Lliurament de dorsals 209 Jordi Gil i 210 Jordi Arbós i primer  brieffing a la sala multifuncional de Mercadal. En aquells moments et sens especial, estàvem eufòrics i amb ganes de sortir i gaudir de la cursa. Ens van explicar les normatives i la primera etapa per on transcorreria. Jo m´ho conec bastant i sabia que tot i que no hi havia molt desnivell eren 37.5 km amb puges i baixes i que fàcil no era.



Divendres 10 de Març:  Es Grau-Mercadal 37,5km


9:00 Matí  Es GRAU



Nervis de 1era ETAPA, sensacions a flor de pell, comencem l'escalfament i mentrestant coneixem la gent que tenen el mateix somni,  un somni que era a punt de començar.




9:45 En dino (l'speaker) ens fa escalfar ballant, just davant la sortida, fa que l'ambient sigui una passada, tots el nervis desapareixen i fa que aquella família s'uneixi tot d'una i la il·lusió augmenti, una sensació indescriptible era el que sentíem en aquells moments. Vam posar-nos al davant de tot i vam sortir dels primers, davant nostre quatre o cinc parelles i nosaltres portant el ritme adequat per poder anar seguint els del davant i fins i tot avançar un equip, al km 29 anàvem els tercers i en un avituallament vam poder avançar als segons i col·locar-nos nosaltres com a segons.......venia un tram dur perquè era carretera i asfalt i bastant desnivell i amb la calor que feia les forces del Jordi Gil al km 31 eren escasses, però l'Arbós va tirar de mi animant-me com un JABATU i com que em deia que no veia als segons, vàrem poder arribar a meta al cap de 3:11. Arribàvem a meta com a segons classificats, va ser increïble el que vam sentir, vius moments durs però quan s'arriba a meta tot aquell patiment es transforma d'una manera eufòrica a alegria i les ganes de superació augmenten....però això si, vam tenir la pressió de fer-ho molt be el dia següent.

L'etapa primera es comença a la costa est i s'acaba a l'interior, al poble des Mercadal.




A les 17:30 Brieffing per parlar de la primera etapa i engegar la segona, es fa amb conjunt vull dir que es fa amb totes tres modalitats, està bé perquè coneixes a la gent.  Es va fer un sorteig de bosses camelback, ulleres, roba compreesport....no ens va tocar res però surts d'allà amb unes ganes de fer la següent etapa bestials.





Dissabte 11 de Març: Cala Galdana a Alaior 34km

9:00 Matí  Cala Galdana.


9:45 En Dino com l'etapa anterior ens fa ballar i anima la sortida, ell fa que la sortida sigui
sense tant nervi i d'una forma menys competitiva.

La sortida la vam tornar a fer del davant de tot i vam anar junts amb els que havien quedat primers i tercers a l'etapa primera, vam sortir xerrant i comentant la primera etapa i poc a poc ens vam anar coneixent.

 Vull mencionar que en aquesta etapa van estar amb nosaltres a la sortida uns amics molt especials de Menorca i a l'avituallament de Sant Tomàs ells eren allà, també per animar-nos.....és d’agrair quan algú et dona ànims i veus que ells ho pateixen amb tu.

La 2ona Etapa va transcórrer al sud, una etapa molt bonica per les seves platges. Ens van dir que seria la etapa més calorosa i de fet així va ser, va fer un dia espectacular, com de començaments de juny.

L'etapa era llarga i nosaltres tot i portar un bon ritme els del grup es van avançar una mica, els teníem a pocs metres  però ja no vam anar tant junts. 



A l'últim avituallament vam veure que hi havia els tercers de la primera etapa però aquest cop no van perdre ni un segon i vam apretar a l'arribada fent que ens quedéssim amb la tercera posició amb un temps 3:14:54, vam estar més que contents!!


A les 17:30 Brieffing de la segona etapa. Aquell dia el Dino va estar més seriós i el Joan Febrer va haver d'avisar de la normativa doncs la modalitat mountain bike van tenir queixes de part de la Guardia civil perquè van trobar més d'un equip anant per l'altre sentit de carretera en alguns trams sancionant a l'empresa i advertint que anul·larien la cursa.
Es va tornar a fer un sorteig i no ens va tocar ressssssssss.



Diumenge 13 de Març El Pilar a  Mercadal 32.5km



9:00 Matí  Del Pilar 3era i última etapa, "la decisiva"


Aquí ens ho jugàvem tot, era l'etapa més dura...32.5 km de turons i pedres, baixadors de vertigen i pedregals trenca turmells. 


Vam sortir amb els equips que van quedar primers i segons a la segona etapa i tot i portar un ritme bestial per mi, vaig poder seguir i anar tots 6 junts ( Ens acompanyava una noia italiana i un noi que estaven fora de cursa perquè les seves parelles estaven lesionades, malaltes...la noia havia quedat feia poc la segona a la trans-canaries de la seva categoria). 


 Al km 26 les forces ja escassejaven pels 5 menys per l'Arbós que portava el subidon de la seva vida. 


Aquí vaig pensar en Menorca, en els meus fills i no sé d'on vaig treure les forces per anar amb el Jordi, que em volia donar ànims eufòrics i jo li hagués donat un cop de puny a tot el careto  per exigir-me el meu 100x100 i dir-me just a l'últim quilòmetre, quan ja vèiem el poble de Mercadal, que ell no passaria la meta i els esperaria per entrar tots 6 junts....jo no vaig reaccionar només el vaig mirar amb una mirada incrèdula pel que havia sentit i li vaig dir que ni pensaments...qui era ell per trencar el meu somni, com podia exigir-me tant i després voler trencar-me la il·lusió de pujar al pòdium a Menorca!! ell va quedar sorprès per la meva reacció ...- Jordi tant fa la segona posició que la tercera!!  Al final vaig adonar-me que tenia tota la raó, Jordi els esperem!....no he conegut millor persona i capullo a la vegada!!!!!   





L'arribada va ser tant emocionant....Els jordi´s primers de l'última etapa deia en Dino per megafonia...Mercadal era ple de gent rebent als corredors....


Just arribar a meta vam dir que els esperàvem, que havíem anat tota l'etapa junts i es mereixien entrar a meta amb nosaltres. 

Dino no s'ho podia creure i només repetia "increïble el que està succeint...això no ha passat mai en aquesta cursa!!






Un del moments més bonics de la meva vida veure com arribaven i agafar-los per entrar tots junts a meta!! 



 Vam ser més que rebuts, va ser més que un somni....ha estat una experiència que només el fet de recordar-la ens emocionem i fa que ens sentim millors persones!!



Com a resultat final vam resultar ser tercers al cedir la segona posició.



Moltes gràcies Jordi Arbós, espero repetir algun dia junts, gràcies a la família de la Granada de dalt per deixar-nos casa seva i a la Laia i el Marc per donar-nos tant suport. També a la Mercè per ajudar-nos amb els trasllats i a l'Oscar per estar amb nosaltres tot moment, a la dona del Dani Coll per animar-nos a totes les etapes, al Josep Garriga que tot i que no ens veiem gaire coincidim per tot arreu, i a tots els amics que vam fer durant la cursa.  Moltes gràcies a la família del Jordi Arbós i a l’Anna per venir a animar-nos, I al Manel i l'Erika per nutrir-nos en cos i ment! I també a la Cristina per venir-me a buscar i fer que això fos possible!


Text: Jordi
Març de 2017


dimarts, 14 de març del 2017

Curs d'orientació Nivell 1 a càrrec del Marc Martí




 Dissabte a les 16h per convalidar amb el club les hores pràctiques del curs d´instructor d´excursionisme de la Feec, el Marc Martí organitza per tots els socis el primer curset d´orientació bàsic. 

Al curs hi participen 13 socis, el curs consisteix, la teoria es necessària abans de   poder agafar el mapa per poder saber com i perquè es fan així.

Després treballem diferents exercicis i treballem el mapa i la brúixola.

Diumenge al matí, quedem a les 8 del matí al pàrquing del Gatim, a part de tots els assistents del curs, també venen 4 socis més, el Josep Mª i la Filu, el Gili i el Joan Castro. La sortida pràctica, per poder assolir els coneixements de la classe teòrica, es a Vilanova de Prades, tenim la " sort " que la nit del divendres ha fet una bona nevada i ens suposarà, haver d´escurçar la ruta uns 2 km, el que ens anirà bé per poder gaudir del paisatge i per altra banda poder fer més exercicis pràctics.



Durant tota la ruta es treballa el mapa i la brúixola i a veure la realitat reflectida al mapa.



Ha estat un bon cap de setmana per aprendre, per les dos parts i un grup molt obert i amb moltes ganes d´aprendre.
Fins la propera

Text i Fotos: Marc Martí